Inici 
Notícies del partit Comunicat del PSM-EN: arrant de l’actuació dels sonadors de Son Camaró.
Notícies del partit Comunicat del PSM-EN: arrant de l’actuació dels sonadors de Son Camaró. 
| Comunicat del PSM-EN: arrant de l’actuació dels sonadors de Son Camaró. |
|
|
|
| dijous, 24 setembre de 2009 | |
|
Arran de la desproporcionada i descontextualitzada reacció mediàtica i política contra la cançó interpretada pel grup de música Sonadors de Son Camaró de la qual és protagonista la Infanta Elena de Borbón, el PSM vol exposar el seu posicionament, atenent que s’ha volgut mesclar la faceta d’artista i cantant amb la seva qualitat de regidor d’Educació i Festes (no de Cultura) de l’Ajuntament de Maó:
Com en moltes altres ocasions hem denunciat i defensat que la llibertat d’expressió és un dret fonamental però no un dret il·limitat. Efectivament, no tot el que es pugui afirmar lliurament és legítimament acceptable ni legalment permès. La mentida, l’insult no haurien de ser virtuts d’una societat democràtica i tolerant, i aquesta societat ha de ser activa alhora de reprovar èticament i reprimir legítimament quan es vulneri la dignitat de les persones. Cal emperò ser rigorosos i lleials a aquetes premisses. El significat de les paraules ve determinat pel context, la intenció i el tipus de llenguatge utilitzat. No té sentit treure d’un context creatiu satíric una lletra de la Trinca, o un diàleg de El Jueves, o una història den Rubienes, o una Chirigota de Càdis, i analitzar-la en un context seriós, discursiu i argumentatiu. No pot ser, per exemple, més masclista, per violenta i vulgar la lletra de na Dolores tenia un novio si la pensam seriosament i críticament. Però fer-ho no té sentit, i a més és desproporcionat. La llibertat d’expressió no s’expressa igual, valgui la redundància, en el llenguatge discursiu o informatiu que en un llenguatge artístic. És cert que ambdós poder ser recriminats, però cal també convenir que l’artístic incorpora vessants impossibles d’utilitzar en altres contextos. Així idò cal exigir respecte a la llibertat d’expressió artística, en especial quan l’interpret en aquest cas afirma explícitament i públicament que no hi ha cap intenció d’insultar, sinó només d’utilitzar el llenguatge satíric i vulgar, d’una cançó popular, per a una composició musical. Per al PSM l’important emperò és una altra qüestió: quin és l’interès real dels poders mediàtics i polítics que han descontextualitzat una lletra i una intenció, i han transformat la cançó en una declaració insultant i ofensiva cap a una persona (en aquest cas Elena de Borbón)? La resposta és complexa però una cosa sí que podem constatar: l’interès per transmetre una imatge extremista de les posicions polítiques i democràtiques nacionalistes i sobiranistes. Tan és així, que la desmesura s’ha traslladat a les conclusions d’alguns càrrecs públics. El regidor de Maó, el sr. Lafuente, aprofitava la disbauxa antimenorquinista per associar l’esmentada cançò al terrorisme i a ETA. I aquí, curiosament, sí que s’ha sobrepassat la llibertat d’expressió, perquè un càrrec públic, en un context d’opinió política, acusa directament o indirectament al PSM de donar suport al terrorisme. I açò no només és mentida sinó que és una calúmnia. No només és il·legítim sinó que és il·legal. |