Inici 
Notícies del partit Bernat Gasull: “A Espanya, no s’ha assolit la plena democràcia en qüestió lingüística”
Notícies del partit Bernat Gasull: “A Espanya, no s’ha assolit la plena democràcia en qüestió lingüística” 
| Bernat Gasull: “A Espanya, no s’ha assolit la plena democràcia en qüestió lingüística” |
|
|
|
| divendres, 13 agost de 2010 | |
 No hi ha cap llengua a Europa amb tanta vitalitat i amb tant número de parlants com el català que estigui tant desprotegida. Així de contundent es va manifestar Bernat Gasull durant la xerrada que va oferir ahir a Ciutadella en el marc del primer Sopar a la fresca 2010 del PSM-EN. Membre fundador de la Plataforma per la Llengua, Gasull va explicar durant la seva intervenció tres informes recents que corroboren el tractament negatiu i la desprotecció que pateix el català a l’Estat degut a un fet: Espanya no ha assolit la plena democràcia en qüestions lingüístiques. El primer d’aquests informes compara l’oficialitat de les llengües a tots els països de la Unió Europea. El resultat: no hi ha cap país amb una llengua com el català –la llengua de més del deu per cent de la població de l’Estat espanyol i més de 5 milions de catalanoparlants– que no sigui llengua oficial. A Bèlgica, per exemple, el neerlandès, el francès i l’alemany són llengües oficials en igualtat de condicions, tot i que l’alemany només el parlen 60.000 persones. A Sudàfrica, amb l’apartheid, les llengües oficials eren l'afrikaans i l’anglès. Després, amb el règim democràtic, van ser onze les llengües oficials.  La conseqüència de tot açò és que totes les lleis fan una discriminació positiva del castellà respecte les altres llengües i, de fet, aquest és el tema del segon informe que presentà Bernat Gasull. Aquest estudi recull una mostra de 500 documents de la legislació espanyola que afecten zones catalanoparlants i en les que s’imposa el català. Hi ha 192 lleis que obliguen a l’etiquetatge del castellà en sectors com l’alimentació, les begudes, els medicaments, la joguines, els electrodomèstics o les sabates. En termes generals, per cada llei que afavoreix el català, n’hi ha 50 que afavoreixen el castellà. I açò sense tenir en compte les lleis que, sense dir-ho explícitament, s’entén que imposen el castellà. L’exemple més clar seria que al Congrés dels Diputats no es pugui xerrar amb català, quan és el parlament de tots, reflexionà el ponent. I el tercer informe, més relacionat amb la pràctica, continua amb la mateixa línia. En aquest cas, es refereix a la presència de les llengües pròpies en webs oficials de països multilingües com Espanya, Suïssa, Finlàndia, Bèlgica i Canadà. La conclusió: totes les institucions de tots els països, excepte les espanyoles, inclouen versions completes en les llengües que assoleixen el 5 per cent de la població o compten amb més d’un milió de parlants. A Espanya, per tant, es desmarquen del reconeixement dels drets lingüístics habituals en els països occidentals democràtics. |