Inici 
Notícies del partit Antònia Allès: "És necessari apostar cada vegada més per l’economia local"
Notícies del partit Antònia Allès: "És necessari apostar cada vegada més per l’economia local" 
| Antònia Allès: "És necessari apostar cada vegada més per l’economia local" |
|
|
|
| dijous, 29 gener de 2009 | |
 - Buenos días, señora consejera. En primer lugar, desde el puesto que ocupa, ¿qué medidas está tomando o va a tomar el Consell para afrontar esta recesión en la que estamos en estos momentos? En segundo lugar, ¿cómo está afectando el aumento del paro al PIB de la Isla y en qué manera afecta personalmente a las familias? Y por último, ¿no cree usted que la mejor manera para afrontar esta situación es fomentar el turismo y buscar alternativas al turismo de sol y playa, que es lo único que realmente ofrece la Isla? - Hem de partir del fet que les poques competències pròpies del Consell Insular no permeten incidir de manera molt directa sobre la situació econòmica que, a més de complexa, té un caràcter global. Així i tot, des del CIM s’està treballant en polítiques que generin confiança en els sectors econòmics, que permetin mantenir la qualitat de vida dels ciutadans i perquè es mantingui un model econòmic diversificat, com a base de la nostra economia. Entenem que ara és més necessari que mai generar polítiques socials actives ja que la situació econòmica perjudica especialment els més desafavorits. El principal repte que tenim els menorquins en aquests moments és el de dissenyar el model de Menorca que volem per al futur, on tots, administracions públiques, agents econòmics i socials i tots els ciutadans participin d’aquesta tasca. Pens, en aquest sentit, que és necessari posar en valor els atractius turístics que té la nostra illa (culturals, patrimonials, gastronòmics, dels productes artesans…), posant l’èmfasi en el que ens diferencia i té valor afegit. Així mateix, dissenyar polítiques de suport que permetin mantenir sectors tradicionals que encara són ben vius al sector industrial, potenciant els sectors emergents, que també n’hi ha, i permetent mantenir el sector primari, vertader gestor i creador del paisatge i del medi natural que tant té a veure amb el nostre atractiu turístic, i que ens fa diferents de les ofertes turístiques properes. - ¿Sería capaz de elaborar 10 medidas económicas contra la crisis en Menorca a corto plazo y presentar su dimisión si no las cumple? - Hem de reconèixer que ni els experts a nivell mundial han pogut preveure la magnitud i les característiques de la crisi econòmica que vivim. Estic convençuda que hem de fer feina per una economia que generi riquesa i que a la vegada sigui sostenible, per açò són necessàries polítiques plantejades amb perspectiva de curt, mig i llarg termini que contemplin qüestions com són: - Formació a tots els nivells, i que inclogui el reciclatge dels treballadors dels sectors en crisi. - Apostar de manera decidida per la innovació, les noves tecnologies, I+D+I, elements que no consumeixen territori i són imprescindibles per donar competitivitat a la nostra economia. - Apostar igualment pels joves preparats, que no podem permetre que surtin de Menorca per manca d’oportunitats (en una perillosa fuita de cervells), atès que d’entre ells n’han de sortir els líders de la Menorca del futur. - Polítiques socials que atenguin les necessitats dels més desvalguts. - Promoure la diversificació econòmica. - Consensuar amb el sector comercial el Pla d’Equipaments Comercials, amb la voluntat de mantenir el teixit comercial existent que vertebra els nostres pobles i ciutats i representa un model de ciutat mediterrània que volem mantenir i potenciar. - Apostar per la professionalitat dels artesans i treballar de manera activa per la comercialització dels seus productes tenint en compte els paràmetres de qualitat. - Donar suport als sectors tradicionals com són la bijuteria i el calçat, posant l’èmfasi en reforçar les polítiques d’innovació i en la comercialització. - Dedicar esforços preferents als sectors emergents com l’agroalimentari, estimulant la seva comercialització i treballant per destacar els seus elements diferenciadors, fomentant marques de qualitat i denominacions específiques o geogràfiques. - Promocionar el consum d’aquests productes dins el sector turístic amb acords amb l’hostaleria i la restauració. - Dissenyar nous productes turístics, que ens diferenciïn i posar-los en valor. - Mantenir l’activitat agrària, amb polítiques compensatòries si n’és el cas. - Explorar la possibilitat de crear l’equivalent al Pacte Agrari de la Reserva de la Biosfera referit al sector pesquer, que compatibilitzi l’activitat extractora amb pràctiques sostenibles. Totes aquestes línies d’actuació només són possibles si es compta amb l’acord dels sectors als que es refereixen, creant complicitats, de tal manera que sigui la conjunció d’esforços la que permeti actuar de manera efectiva. Això exigeix un esforç de diàleg constant i de consens amb les organitzacions que vertebren els sectors econòmics. Respecte de la segona part de la pregunta, entenc que la gran virtut de la democràcia és que són els ciutadans els qui cada quatre anys examinen el que han fet els seus representants a les diferents administracions i els qui, en qualsevol cas revaliden o retiren la seva confiança en cadascun d’ells. - ¿A qué se debe que durante su período en el Consell insular el campo de Menorca haya decrecido tanto y los payeses estén cada vez con el agua más al cuello, a pesar de los acuerdos puntuales a los que usted a veces ha llegado? - Des del CIM estam fent feina de manera estreta amb el sector agrari perquè aquest es reconverteixi, reorienti les seves produccions i les diversifiqui per tal d’aconseguir que aquesta activitat sigui viable, competitiva i a la vegada sostenible, convençuts que és l’única forma d’assegurar la supervivència d’un sector que, a més a més, està molt marcat i condicionat per les polítiques agràries de la Unió Europea. S’està treballant amb el sector amb polítiques novedoses, amb projectes com és el Contracte Agrari de la Reserva de la Biosfera, un programa que actualment abasta 115 finques, i ho feim fins ara amb recursos propis del Consell, encara que ja s’ha confirmat la participació del Ministeri d’Agricultura a través de la CAIB, la qual cosa ens ha de permetre ampliar la xarxa existent fins avui. - ¿Qué medidas urgentes y eficaces ha llevado a cabo para paliar la crisis que sufrimos todos, y más los payeses, después de la tractorada? - Des del Consell, hem impulsat tot un seguit de polítiques, amb la previsió que un dia Kraft podia acabar per tancar la producció a Menorca, encaminades a fomentar la reorientació de la producció de les finques que lliuraven quallada a Kraft. Així, dels 147 llocs que produïen per aquesta empresa el 2003, s’ha passat a les 18 d’ara, i cap d’ells ha tancat. Només com a exemple, relacionaré algunes de les actuacions que s’han portat a terme aquests anys en aquest sentit: - Contracte agrari de la Reserva de la Biosfera. - Potenciació de marques de qualitat. - Projecte per a un nou escorxador a Ciutadella. - Formació. - Taller ocupacional. - Suport a les cooperatives per a impulsar acords entre elles que millorin la seva rendibilitat i els serveis que ofereixen als pagesos. - Pla de xoc. ….. - ¿Este Consell insular apoya sin fisuras el turismo de calidad y sostenible como fuente de ingresos para la Isla? Y si es así, ¿por qué no se hacen políticas por parte de este Consell para promover más el turismo para que no se note tanto la incipiente crisis económica el próximo verano? - Des del Consell Insular es fan polítiques tant per definir nous productes turístics com polítiques de promoció, tot i que aquesta és encara una competència del Govern Balear, que s’impulsen a través de la Fundació Destí. Estic convençuda que aquest darrer temps s’ha fet més promoció que mai… També pens que les administracions públiques han de donar suport als altres sectors econòmics, el manteniment dels quals també té a veure amb la qualitat del destí Menorca… Per exemple, si al voltant dels establiments hotelers no existeix una xarxa d’establiments comercials de qualitat, l’oferta es ressenteix, si s’abandonés el camp de Menorca, el paisatge no seria el mateix i no oblidem que el paisatge de les zones rurals forma part importantísima de la imatge que es projecta de Menorca. - Ya sabemos que quien manda en el Consell es usted, eso sí, espero que sólo en su departamento; pero ¿ha sufrido la marcha de la Sra. Barceló? o sus relaciones con el actual presidente son igual de “cordiales”. - Governar en coalició és saludable pel funcionament de les institucions ja que obliga a mantenir un diàleg constant entre les forces que composen les majories de govern, implica, açò sí, molta feina per cercar acords i per millorar les propostes que cada força política elabora, i implica també saber renunciar a poder dur a terme el l00 % del que cadascú voldria. Té com a element positiu que reflecteix millor el pensar dels ciutadans que, com les forces polítiques, tenen una pluralitat de visions i sensibilitats. Les relacions dins l’equip de govern del Consell sempre han estat cordials, i s’han fonamentat en el principis del respecte i la lleialtat mútua. Lògicament això no vol dir que no es produeixin moments de tensió quan les diferències de plantejament es fan més evidents davant una qüestió determinada, però cap d’aquestes tensions ha fet tremolar l’estabilitat del govern del Consell ni han fet posar en dubte la valoració positiva del pacte de govern existent. - Visto lo que se nos avecina, ¿no deberían acudir al conocimiento y a la preparación técnica y dejar al margen lo político y las ganas que por supuesto no dudo tengan, abriendo un poco las puertas para captar inversión en vez de distribuir ayudas como políticos? ¿Cuándo aprenderán a captar recursos? Estamos hartos de que gasten en estructuras imposibles de mantener y sean incapaces de generar confianza y recursos para la Isla. - En aquesta legislatura s’ha aconseguit un increment d’un 60% dels recursos del Consell, i sols ha passat un any i mig. La legislatura anterior només es va créixer un 8%, de tal manera que, tenint en compte l’increment del l’IPC, de fet es va baixar. Continuarem fent feina per millorar el finançament del CIM encara que som conscients que també s’ha d’avançar en la millora del finançament de la Comunitat Autònoma, una de les més perjudicades pel sistema de finançament autonòmic vigent. Esperam que les promeses del Govern de l’Estat de compensar la desastrosa situació de la CAIB tenguin com a conseqüència unes millores que coneixerem a principis d’any i que també tindran repercussió positiva per als consells insulars. - ¿Cómo se explica que usted y su marido sean “profesionales” de la política? - Per a jo és un privilegi que el meu partit m’hagi confiat representar-lo a una institució com és el Consell, el govern de Menorca, i em sent orgullosa d’aquest fet, no obstant són els ciutadans qui decideixen cada quatre anys qui volen que gestioni els seus interessos des de les institucions. - ¿Qué opinión tiene sobre la manifestación de tractores? ¿Qué reformas se están llevando a cabo para mejorar la situación del sector agrario de Menorca? - Respect molt el dret dels ciutadans a manifestar-se, a posta va costar tant aconseguir la consolidació dels drets democràtics. Pens que, en aquest moment, el repte és saber ajuntar esforços entre el sector i les administracions públiques i això vol dir feina, molta feina per elaborar propostes en positiu, per dissenyar estratègies i preparar projectes. Sense la complicitat entre el sector i l’administració no aconseguirem avançar. Valor especialment els qui sense perdre l’esperit crític són capaços de presentar propostes, d’elaborar projectes de futur i de cercar entre tots quines són les prioritats que són realitzables des d’ara mateix, amb ells es pot fer una bona feina, perquè són els que estan disposats a comprometre’s per construir el futur des de les dificultats del present. - Ustedes dicen que crecemos de forma ¿sostenible?, pero la realidad es que Menorca es la isla menos competitiva de las Baleares. Algo no cuadra ¿no? - És cert que Menorca és l’illa que ha crescut menys però també ho és que som la que ho ha fet de manera més estable i equilibrada, i això és positiu, això ha fet que Menorca sigui possiblement l’illa més preparada per fer front a la crisi econòmica, com deia recentment l’economista Guillem López. - Si el camp viu de subvencions és que no es rendible; aquest sector s’ha de tractar amb criteris econòmics i no amb romanços sentimentals. - El camp rep subvencions, com la resta de sectors econòmics, per millorar la seva competitivitat o per fer promoció. Del que estic convençuda és que les subvencions han de servir per reorientar i reconvertir el sector, diversificant les seves produccions, i fent-lo així més competitiu, viable i sostenible. - Quina es la raó per la qual els pagesos ecològics rebin tot tipus de subvencions i a la resta de pagesos se’ls hi neguin quan aquests són els qui mantenen l’atractiu paisatgístic de l’Illa? - Les normatives europees ens duen a impulsar polítiques agràries cada vegada més sostenibles, més respectuoses cap al medi natural, i des del Consell impulsam polítiques que abasten la totalitat del sector agrari, especialment amb actuacions que, com la del Contracte Agrari de la Reserva de la Biosfera, serveixen per compensar els pagesos per la seva feina de manteniment del paisatge, una política perfectament en la línia de les que impulsa la Unió Europea. - ¿ No cree excesivo que un partido que ha obtenido un único cargo electo, llegue a tener más de 10 cargos, entre directores insulares y consellers no electos? ¿Por qué ustedes que son tan escrupulosos con el tema de la corrupción no se aplican su propia medicina con sus propios casos? - Com és possible, Sra. Allès, que a l’anterior legislatura quasi no havia càrrecs de confiança i a l’actual han passat a haver-n’hi vint-i-quatre, amb el que això representa de despesa, i després parlin que han de combatre la crisi. Com poden explicar això a persones que guanyen mil euros al mes, si els guanyen, i vostès cobren sous desorbitats? - El Consell és una de les administracions publiques que destina menys percentatge del seu pressupost al capítol de personal, i això també és vàlid respecte dels càrrecs polítics, uns càrrecs que acaben amb el final de cada legislatura. Si creim que el Consell Insular ha de jugar un paper com a Govern de Menorca, necessitam dotar-lo d’una estructura sòlida que a més el permetrà cercar, amb més garanties, nous finançaments i nous recursos per a Menorca. - CCOO puso sobre la mesa del Consell una propuesta para la reactivación económica e industrial de Menorca. ¿Se compromete la señora Allès a sacarlo a debate entre los agentes sociales de la Isla? ¿Qué medidas piensa tomar el Consell dentro de su ámbito para que las contrataciones de desempleados no se conviertan en un foco de precariedad para los trabajadores contratados? - Sempre hem defensat la necessitat d’impulsar una feina a favor de la indústria menorquina, perquè creiem que la diversificació de l’economia de Menorca és vital per encarar el futur amb possibilitats, i en aquest sentit hem optat per col·laborar lleialment amb el Govern Balear, que és qui té les competències en aquesta matèria. La lluita contra la precarietat a la feina té molt a veure amb els projectes de formació dels treballadors, un element vital, a més, per ser més competitius a tots els nivells. - ¿Cree que la agricultura tiene futuro en Menorca? Cada vez veo más productos de fuera de la Isla... - Crec fermament en l’agricultura com a sector estratègic per a la nostra economia, no sols pel número de persones a les que dóna ocupació de manera directa sinó per la relació directa o indirecta amb sectors com és l’industrial, en el que cada dia guanya més pes el sector agroalimentari, o el turístic, pel que representa de garantia del manteniment del paisatge de Menorca. El repte passa en aquests moments per donar valor afegit als productes agroalimentaris potenciant marques de qualitat (vi, mel, carnixua, embotits, fruita, llagosta, etc.). És necessari estar convençuts que tenim uns productes de gran qualitat (i és així) i apostar per fomentar el seu consum de manera més decidida i a tots els nivells. - Ya que tenemos una raza menorquina de caballos de gran prestigio, ¿no cree que sería conveniente hacer unos establos bien acondicionados, ya que no se disponen de muchos y cada día se crían más caballos? - Diversificar el camp també implica apostar per les races autòctones, les més adaptades al medi natural, i entre elles en destaca el cavall de raça de Menorca, respecte del qual s’està fent una magnífica feina des de l’Associació de Criadors i Propietaris. Pel que fa a les instal·lacions necessàries per la seva potenciació, si es fa en l’àmbit d’una explotació agrària, no es planteja cap problema per construir nous estables o reconvertir instal·lacions ja existents. Pel que fa als aficionats, és possible construir un estable dins una parcel·la de 14.000 m, així i tot, els clubs hípics gestionen instal·lacions que poden complir aquesta finalitat. - ¿Es necesario un nuevo matadero en Menorca? ¿O sería mejor y más barato adecuar uno de los dos existentes debidamente a las nuevas normativas y mancomunado por todos los municipios de la Isla? - Després d’un estudi rigorós de la situació i les necessitats, es va arribar a la conclusió que es necessitava un escorxador, d’àmbit insular i que era lògic ubicar-lo a Ciutadella aprofitant instal·lacions ja existents. En aquests moments ja es compta amb el projecte bàsic i s’està a punt d’encarregar el projecte d’execució i així poder iniciar les obres de construcció. - Un empresari que tengui il·lusió de produir formatge propi i s’aventuri a comprar o llogar un lloc de Menorca, tindria aquest empresari-pagès unes limitacions “per la quota lletera” de fabricar formatge? Podria produir tot el formatge que volgués? Com ho tindria perquè el seu formatge dugués el distintiu formatge de Maó-Menorca? - Menorca disposa actualment de quasi el 80% de la quota lletera de les Balears. Cal tenir en compte que a partir del 2015 ja no existirà la quota com a tal. Tenim la sort de comptar amb una DO que empara la producció del formatge de Menorca, amb un Consell Regulador que ha de controlar la qualitat del producte i servir de garantia per als consumidors, uns consumidors cada vegada més exigents. Comptar amb una DO dóna més valor afegit al producte emparat per la mateixa, i és una garantia per a un producte d’alta qualitat com és el nostre formatge davant possibles competències provinents d’altres zones geogràfiques. - Menos promociones de Menorca. Sólo tenemos que fomentar los vuelos de bajo coste a Menorca y la crisis del turismo se acabará. Mirad Valencia, y ésos no tenían idea de turismo. - La problemàtica del transport aeri és vertaderament seriosa i ens provoca greus problemes, que afecten tots els sectors econòmics. Crec que des de Madrid, és a dir des del Govern de l’Estat, els costa entendre aquest problema, governi qui governi dels grans partits, un problema que es converteix en vital per a Menorca i que hauríem d’afrontar amb la màxima urgència i unitat per, entre tots, fer la força suficient com per fer-nos sentir. - Cuál será el destino de la leche que absorbía El Caserío? - Amb la previsió que ja vam fer el 2003, hem passat d’entregar a Kraft un 40% de la totalitat de la quota lletera produïda a un 15 % a l’actualitat. Menorca Llet ha estat una bona aposta, així com la potenciació de la Denominació d’Origen que permet donar més valor afegit al producte per excel·lència del camp de Menorca… el seu formatge. - I ara què farem sense El Caserío?, què han fet els polítics per evitar-ho? - Les multinacionals no demanen permís per deslocalitzar-se, per això és necessari apostar cada vegada més per l’economia local. Així i tot tenim clar que Kraft no tanca per causa de la crisi econòmica ni per manca de rendibilitat de la seva fàbrica a Menorca. És necessari, per tant, fer un front comú de totes les administracions públiques amb els treballadors de Kraft per tal d’impedir aquesta deslocalització injustificada, i en aquesta direcció feim feina. - Crec que na Tuni és una bona consellera i que aposta per un desenvolupament sostenible. Dit açò, penso que s’hauria de fer més feina per reactivar el sector serveis, que és el principal de l’Illa. - El sector serveis té un potencial que hauríem d’aprofitar. Hem de donar suport a la creació de noves empreses lligades a serveis culturals, socials... noves tecnologies, que en moments difícils com l’actual poden representar una oportunitat de creixement. Entrevista a Tuni Allès, Consellera d’Economia del Consell, apareguda a l’edició digital del diari Menorca, el passat 8 de gener de 2009. |