Inici arrow Campanyes arrow Prou d'imposts cap a Madrid
Prou d'imposts cap a Madrid PDF Imprimir Correu
Image
La campanya presentada recentment pel PSM de Menorca, conjuntament amb la Federació PSM-EN, comporta tota una sèrie d’activitats informatives i reivindicatives entre les quals es troba la confecció d’un dossier explicatiu del què consisteix la campanya. Aquestes activitats pretenen explicar en què consisteix el finançament autonòmic de les Illes Balears, la balança fiscal deficitària que pateixen i la solució que proposa la Federació PSM-Entesa Nacionalista: el Concert Econòmic per a les Illes Balears.


La campanya començava dient:

L’any 1993, el PSM va realitzar una campanya informativa per posar en evidència el tractament econòmic injust que l’estat espanyol dóna a les Illes Balears: som la Comunitat Autònoma a on l’estat recapta més impostos, i en canvi estam en el darrer lloc en inversions i en serveis públics per als ciutadans i ciutadanes. En aquell moment, ens vam quedar pràcticament sols en aquesta denúncia, i des d’altres partits se’ns va acusar d’exagerats i catastrofistes.

Han passat vuit anys, i la balança fiscal negativa (la diferència entre els impostos que pagam i les inversions que rebem) no ha parat d’empitjorar. Aquella reivindicació del PSM s’ha demostrat absolutament certa, i avui tothom —partits polítics, entitats ciutadanes, experts en economia, etc.— comparteix aquesta afirmació. En això, certament, hem avançat. Però si és així, ¿per què no s’ha posat remei a aquesta injustícia?

La resposta és molt senzilla: perquè cap dels successius governs centrals de l’estat espanyol, d’un partit o d’un altre, no s’ha preocupat de les Illes Balears. Els ciutadans i ciutadanes que hi vivim som reiteradament ignorats, i les nostres reivindicacions han caigut en sac buit.
Per això, avui més que mai, necessitam fer sentir la nostra veu. Les Illes Balears han de reclamar de forma unànime el nostre dret a ser tractats com ens correspon. Des del PSM-Entesa Nacionalista et feim una crida a sumar esforços perquè Madrid ens escolti i s’acabi l’espoliació de les nostres Illes. Prou d’imposts cap a Madrid!


El PSM-EN espera que aquest dossier sigui conegut no només per la gent nacionalista que col·labora del seu projecte, sinó que arribi a tota la ciutadania interessada en els aspectes de finançament i, sobretot, en els serveis públics que es presten a Menorca i a les Illes en general, ben minsos segons l’actual balança fiscal negativa.

Cal a dir que en aquest apartat hi podreu trobar dos tipus de materials diferents, uns que fan referència al concepte de la Balança Fiscal i l’altra al Sistema de finançament d ela Comunitat autònoma. Són conceptes diferents però que estan relacionats.

Què és la balança fiscal?
És la diferència entre els impostos que pagam els ciutadans i ciutadanes d’una Comunitat Autònoma, i el finançament que rebem per part de l’estat en aquesta mateixa Comunitat. Si una Comunitat Autònoma paga més d’allò que rep, tindrem una balança fiscal negativa. Al contrari, si una Comunitat Autònoma rep en serveis i inversions més d’allò que paga, tindrem una balança fiscal positiva.

Què és el sistema de finançament?
Les Comunitats Autònomes tindran autonomia financera pel desenvolupament i execució de les seves competències, d’acord am les que la Constitució els hi atribueix, les lleis i els seus propis Estatuts d’autonomia.

EL Finançament de les mateixes es regirà per la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes 8 LOFCA) i els seus respectius Estatuts, el qual determinarà un sistema de finançament per a les Comunitats autònomes.  Aquest és un sistema complex.

Així, l’article 516 de la Constitució espanyola reconeix com a principi que “ las Comunidades Autònomas gozaràn de autonomia financiera suficiente para el desarrollo y ejecucuón de sus competencias con arreglo a os principios de coordinación con la Hacienda estatal  y de solidaridad entre los españoles”.

L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears també  reconeix  que  “ per al desenvolupament i  l’execució de les seves funcions, la comunitat Autònoma de les Illes Balears, dins el marc dels principis de coordinació  amb les Hisendes de l’Estat i Locals, té autonomia financera, domini i patrimoni propis , d’acord amb la Constitució, les Lleis Orgàniques reguladores d’aquestes matèries i l’ Estatut present”  , que “ l’Autonomia financera haurà de permetre de dur a terme el principi de suficiència de recursos  per a poder exercir les competències pròpies de la Comunitat Autònoma” i que “ La Comunitat Autònoma té l’obligació de vetllat pel seu propi equilibri territorial, especialment entre les diverses Illes que la formen, a fio de fer possible la plena realització del principi de solidaritat”

Podem dir, emperò, que no hi ha vertadera autonomia política sense autonomia financera. O, que la mesura del grau d’autonomia està directament vinculat al de suficiència de recursos. Per tant, la qüestió aquesta qüestió és de vital importància per a la virtualitat del desenvolupament del procés autonòmic i de l’autonomia; de poc serviria contar amb grans institucions i competències si no es garanteixen els recursos necessaris perquè aquestes puguin actuar, i, molt més, si volem que actuïn  de forma eficient. l’autonomia financera, que requereix una adequada dotació de recursos i la capacitat d’administrar-los.

A més des del PSM-EN es vol recordar que ja al 2000 es va crear una COMISSIÓ NO PERMANENT D'ESTUDI DEL BALANÇ FISCAL DE LES ILLES BALEARS AMB L'ESTAT ESPANYOL al PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS i que repassant aquestes documents, que podeu trobar aquí, es mostra quina era la preocupació de cada partit polític.

Així, en aquest apartat hi podreu trobar materials i referències sobre la Balança Fiscal elaborats pel PSM-EN i d’altres material d’autors diversos  que des del PSM-EN hem considerat adients facilitar-ne l’accés per la seva importància. Tot i això cal dir que des del PSM-EN només els reproduïm  tot citant la procedència i el nom dels autors i ha de quedar clar que tots els  drets són autor o autors,  que els reproduïm integrament i que en cap cas han estat elaborats a petició del PSM-EN. Així, podeu trobar:

D’altra banda a més dels documents que pots trobar amb PDF a n’aquesta web, volem recordar que es poden trobar diversos documents sobre les Balances Fiscals i que, a llarg d’aquests darrers anys han estat utilitzats com a font i materials de consulta, tals com:

  • Balança Fiscal amb Espanya i subsidarietat entre Illes; Diversos autors; SUS BALEARS, abril 2003.
  • Las Balanzas Fiscales de las Comunidades Autónomas con la Administración Pública Central (1991-2005); Fundació BBVA; 2007.
  • L’espoli Fiscal. Una asfixia premeditada; Jordi Pons i Novell, Ramon Tramosa i Balcelles; Institut d’economia i empresa Ignasi Villalonga; noviembre 2004.
  • Catalunya i Espanya. Una relació económica i fiscal a revisar; Diversos autors; Ommnium Cultural; Proa; 1998.
  • Las balanzas fiscales en España; (2004), FUNCAS; nº 99.
  • La estimación de las balanzas fiscales regionales en el Estado de las Autonomías: el estado de la cuestión, .A. Castells y N. Bosch, editores.
  • Desequilibrios territoriales en España y Europa. Ariel Economía, Barcelona, 1999. Barberán, R. (1999)
  • Las balanzas fiscales de las Comunidades Autónomas (1991-1996). Ariel Economía, Barcelona. Castells, A., R. Barberán, N. Bosch, M. Espasa, F. Rodrigo y J. Ruiz-Huerta (2000)
  • “La Constitución Española” va ser aprovada per les Corts en sessió plenària  del “Congreso de los Diputados y del Senado” celebrada el 31 d’octubre de 1978. Ratificada en referèndum de 6 de desembre  de 1978.