| Parc Nacional, una figura de gestió per gaudir de la natura |
|
|
|
|
La sensibilitat de molts menorquins per protegir el patrimoni natural de l’illa va posar fre als moviments especulatius que volien convertir tota la costa en un bloc de formigó. Després de dues dècades de lluita per conservar platges verges i paratges naturals de gran valor mediambiental és possible la imatge de Menorca que ara s’explota turísticament. I donat que els moviments urbanístics entorn de la costa, el litoral i el rústic segueixen en l’ordre del dia –moltes vegades sota la benevolença i complicitat del PP i el clientelisme–, des del PSM-Entesa Nacionalista veiem amb bons ulls la proposta de cercar noves figures de protecció que permetin als menorquins seguir gaudint de la natura.
En aquest sentit, entenem que la proposta de delimitació d’un Parc Nacional a la costa nord de Menorca és una porta oberta al diàleg per poder assolir el mateix consens polític i social que en el seu moment es va donar al voltant de la declaració de Menorca Reserva de Biosfera, la delimitació de les diferents ANEIs... I què és pretén ara amb la creació d’un Parc Nacional a la costa nord? Ni més ni manco que fer compatible la preservació del patrimoni natural amb les pràctiques tradicionals com la caça,la pesca, cercar esclatassangs o recollir espàrrecs, amb respecte i de manera sostenible. La creació d’un Parc Nacional s’ha d’entendre com una figura de gestió positiva per mantenir els recursos naturals i, fins i tot, beneficiosa pel sector turístic en tant que atraurà a visitants interessats en gaudir de la natura. Un Parc Nacional no és una barrera que impedeix el pas de la gent. Aquesta mesura –la barrera– l’apliquen precisament una part dels qui ara recullen firmes i es manifesten en contra del Parc Nacional argumentant que la gent no podrà anar a cercar esclatassangs, tàperes o recollir espàrrecs. No entenem idò, perquè no deixen passar a la gent que va caminant o en bicicleta per la majoria d’aquestes zones per gaudir o estar en contacte amb la natura, o els qui volen arribar a la costa per gaudir de les platges verges, o els qui volen anar a cercar esclatassangs, tàperes, cames seques o espàrrecs. Si hagués estat per ells, avui els hauríem d’anar a cercar entre xalets i hotels. I el Camí de Cavalls? Qui està impedint que tots els menorquins puguin passejar per aquest camí costaner? Des del PSM-Entesa Nacionalista hem de denunciar una vegada més l’oportunisme i la demagògia del Partit Popular. La cronologia dels fets –que trobareu al revers– i la postura que adopta el PP a les diferents administracions ho demostra: Al Govern balear, el PP proposa. Al Consell Insular, el PP s’abstén. A l’Ajuntament de Ciutadella, el PP s’adhereix a una proposta del PMQ per rebutjar la proposta de delimitació del Parc Natural. A l’Ajuntament des Mercadal, el PP pren la iniciativa i presenta la proposta en contra del Parc Nacional. Per part del PP, estem assistint a una campanya d’alarma, de crispació i d’enfrontament seguint un estil que, per desgràcia, ja ens té acostumats. Per la nostra part, entenem que tota figura de protecció i gestió, sigui Parc Nacional o no, ha de permetre poder seguir gaudint de la natura en tant que la sensibilitat i el respecte cap al paisatge de la nostra illa que demostren els menorquins és perquè ho coneixen i ho han pogut disfrutar. Des del PSM volem fer feina per fer possible l’acord amb un tema tant sensible com és el territori i la seva ordenació. La figura de Parc Nacional pot tenir uns efectes molt positius, especialment pel sector agrari –val a dir que els ajuts de la Unió Europea aniran destinats a les zones protegides–. Però també s’ha de tenir en compte que, en aquests moments, el Govern central està tramitant un avantprojecte de Llei de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat que introdueix novetats en aquesta figura. Per tant, serà necessari estudiar el text definitiu de la nova legislació per a determinar si encaixa amb el model de gestió i de protecció que els menorquins volem per a la costa nord de l’illa. Què és un parc nacional? La Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres estableix la possibilitat de declarar espais naturals protegits amb diverses categories: parc, reserva natural, monument natural i paisatge protegit. Aquesta llei defineix els Parcs Naturals com a àrees naturals poc transformades per a l’explotació o ocupació humana que, en raó a la bellesa del seu paisatge, la representativitat dels seus ecosistemes o la singularitat de la seva flora, de la seva fauna, o de les seves formacions geomorfològiques gaudeixen d’uns valors ecològics, estètics, educatius i científics la conservació dels qual mereix una atenció preferent. La proposta de la nova Llei de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat que està tramitant el Govern central modifica el model d’organització existent de la xarxa de parcs nacionals de manera que la gestió recaurà, no en l’Estat, sinó en les respectives Comunitats Autònomes. L’esborrany defineix com objectiu prioritari la conservació i el fet que les actuacions en la delimitació d’un parc siguin el menys intervencionistes possibles en els processos naturals. Què proposa el Consell? El Parc Nacional que proposa el Consell Insular de Menorca abraça les Àrees Naturals d’Especial Interès Me-2 i Me-3, des de l’extrem més septentrional del terme municipal de Ferreries i part dels de Ciutadella i Es Mercadal. Té una superfície de 8.392 hectàrees, una franja de costa de 42 quilòmetres i inclou la reserva marina de la costa nord i de la resta de les aigües territorials interiors fins a Punta Nati, formant en el seu conjunt una zona marina de més de 5.000 hectàrees. Es tracta de la major franja de litoral verge de Menorca i una de les més ben conservades. Aquest espai, a més, conté zones de gran bellesa paisatgística i una elevada diversitat, destacant la presència de nombrosos endemismes vegetals i animals. |