PSM Menorca

Tres són les conseqüències perjudicials que, al nostre parer, provoca l’actual situació: hipoteca de la democràcia, degradació de les institucions i perversió de l’Estat de Dret.

En primer lloc, la corrupció hipoteca la democràcia. La fa inútil, perquè qüestiona la independència dels representants del poble proclamada a la constitució. Distorsiona la voluntat popular, perquè els partits no responen únicament a les exigències polítiques dels seus electors, sinó que també han de respondre a les exigències dels seus “patrocinadors”.

Segon: la corrupció degrada les institucions i genera una pèrdua de confiança dels ciutadans en la política i els polítics. Es produeix un trencament de la confiança, un trencament del contacte entre electors i elegits. No reaccionar, no combatre aquest fenomen de manera eficient contribueix directament a col·locar les institucions i els partits -que haurien de ser puntals ferms del sistema democràtic- en la sospita permanent.

Finalment, amb el tractament que s’està fent de la corrupció, s’està pervertint l’Estat de Dret: fiscalia general, ingerència i partidisme; obstrucció de la justícia; la pantomima de la investigació parlamentària.

Exemples a balquena, un dia rera l’altre, tristament, inunden els espais informatius de tots els mitjans de comunicació. Mirem, sinó, la llista d’escàndols (gairebé tots de la mà dels dos grans partits) apareguda els darrers tres anys: Naseiro, Hormaechea, Burgos, màquines escurabutxaques a Galícia, cas Guerra, Filesa, Ollero, ibercorp... Aquests són només els casos més coneguts; però n’hi ha més. Tothom ho sap. I, com a molt, diuen que és inevitable. No hi ha obra o contracte pel qual no s’hagin de pagar “comissions”. Moltes vegades són el vertader motiu de l’encariment dels preus públics.

La pràctica política a nivell de les Illes Balears, no s’escapa tampoc de la corrupció, a l’empar dels partits que composen el govern autonòmic. Tots tenim dins el cap casos de contractacions, subcontractacions i adjudicacions, el cas Calvià, grans superfícies comercials, el cementen privat de Marratxí, ses Salines d’Eivissa, la no protecció i desprotecció d’espais naturals, les requaliflcacions de terrenys, les parcel·lacions il·legals, la compra de can Salas, que el Senador en representació del Parlament de les Illes sigui un condemnat a la pena d’inhabilitació, o que un dels candidats al Senat hagi estat condemnat per delicte electoral.

De tota manera, la corrupció no és un fenomen propi de les Illes Balears o de l’Estat Espanyol. Al nostre entorn més immediat, podríem trobar molts d’exemples: França, o el cas patètic d’Itàlia. Aquí i allà, de formes diferents, trobam punts en comú: el finançament dels partits polítics, la creació d’autèntics entramats a l’entorn del poder i la confusió entre activitat pública i activitat privada. i, de manera molt especial, la cultura del diner fàcil i l’especulació.

La major part de les forces polítiques han proclamat la necessitat d’un pacte anticorrupció, que significa por a elis arribar a la conclusió que: la rendibilitat obtinguda per orejar un escàndol del rival no compensa el perill que es deriva que s’oregin els propis escàndols. En aquest sentit, hauríem d’acabar amb la demagògia dels darrers dies, sobretot durant campanya electoral, d’utilització de les acusacions de corrupció, siguin vertaderes o no, com a substitutiu de la discussió de programes i alternatives polítiques reals.

En aquests moments, ens trobam davant una creixent sensació d’impunitat i de deslegitimació del sistema democràtic. Davant d’aquesta situació, no hi ha pacte possible. Només hi ha dos camins possibles: el silenci, i, per tant, prostituir-se; o el combat decidit de cara a la transparència i l’honestedat.

És per tot això que els NACIONALISTES DE LES ILLES BALEARS -PSM de Mallorca, PSM de Menorca, Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa i Formentera- se senten compromesos en un combat per la democràcia, contra la corrupció. Per això, oferim a la resta de les forces polítiques de les illes Balears i de l’Estat Espanyol, i a l’opinió pública en general, UNA PROPOSTA CONTRA LA CORRUPCIÓ. Es tracta d’un conjunt de mesures, juntament amb moltes d’altres més possibles, que permetin establir les condicions perquè la política es desenvolupi en termes de servei a la ciutadania.

En concret, proposam:

• GARANTIR EL FUNCIONAMENT DEMOCRÀTIC DE LES INSTITUCIONS. S’han d’enfortir els poders reals de control de les assemblees legislatives sobre l’acció de l’executiu (sotmetiment setmanal del President del Govern, central o autonòmic, i dels Ministres o Consellers, als requeriments de l’oposició, com les “questions-tjme” del parlamentarisme anglosaxó). S’ha de garantir l’accés dels diputats a la informació i s’ha de reformar el reglament del Congrés dels Diputats i el del Parlament de les Illes Balears, per poder constituir comissions d’investigació de manera automàtica a proposta d’una quarta part dels diputats o de dos grups parlamentaris, amb facultats de receptar les presències i compareixences necessàries. S’ha de potenciar la funció del diputat com a representant del poble, i la seva connexió amb la circumscripció que l’ha elegit (mecanismes de “retre comptes” puntualment de la feina realitzada). S’ha de penalitzar el transfuguisme.
• REELABORACIÓ DEL RÈGIM D’INCOMPATIBILITATS DELS CÀRRECS PÚBLICS, quepugui afectar, al marge dels governants, els alts càrrecs, com els directors generals i càrrecs de confiança. S’han de contemplar responsabilitats dels alts càrrecs per negligència, omissió, que puguin causar danys a l’administració pública. Es urgent la reforma del Codi Penal, per ampliar els supòsits dels delictes de tràfic d’influències, suborn o prevaricació, i els delictes electorals, i endurir-ne les penes. S’haurien de revisar les prerrogatives d’inviolabilitat i d’immunitat parlamentàries, i els aforaments processals especials per a certs tipus de càrrecs públics.
• MODIFICACIÓ DEL RÈGIM DE CONTRACTACIONS DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA. Es tractade limitar l’arbitrarietat actual, especialment en els anomenats projectes reformats. S’han d’endurir les sancions per irregularitats en l’adjudicació de contractes de subministrament i serveis (per exemple, les empreses que participen en un acte irregular no han de poder tomar a contractar amb L’administració pública).
• REVISIÓ DEL SISTEMA DE FINANÇAMENT DELS PARTITS POLÍTICS. Proposam una nova llei que clarifiqui el finançament públic dels partits ja que son pilars fonamentals del sistema democràtic Una llei que contempli des de l’òptica de la transparència el finançament en serveis ien control públic rigorós de les despeses L’obligatorietat de fixar un límit mes reduït a les despeses de campanya electoral (prohibint per exemple, elements propagandístics que embruten com els cartells) i la gratuïtat de l’accés dels partits (no només durant les campanyes) ais mitjans de comunicació de titularitat pública (espais per a cada partit d’acord amb la seva representativitat, debats...), o arbitrar un sistema transparent de donacions i aportacions de particulars als partits, eliminaria en bona part les practiques il·legals de finançament. Cal, per altra banda, reformar la Llei del Tribunal de Comptes, impulsant la seva capacitat fiscalitzadora sobre els partits i les empreses que hi contractin.

Des de la legitimitat que ens donen els anys de feina feta per Mallorca, per Menorca, per Eivissa i Formentera, des d’un compromís ètic i amb l’honestedat com a norma de conducta a les nostres actuacions -avui per avui això representa el principal actiu polític dels NACIONALISTES DE LES ILLES BALEARS- feim una crida a totes les altres forces polítiques i a la societat de les Illes Balears, a fer-nos costat i afegir-se en aquest combat per la democràcia i per la regeneració i dignificació de la vida política.

Maig, 1993.