| Campanya a favor del dret a l'autodeterminació de les Illes Balears |
|
|
|
|
Les Illes Balears, un país d'Europa? Benvolgut amic, amiga: Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mar Mediterrània, situat a la part més occidental d'aquesta, enfront de la conca mediterrània de la Península Ibèrica. Les Illes Balears, formades per Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, tenen 850.000 habitants i un territori de poc més de 5.000 Km. quadrats. Segurament ens coneixeràs pel fet de ser un dels principals destins turístics d'Europa. El 12 milions de visitants anuals són una mostra de que les Illes Balears som una terra acollidora i hospitalària. No només això, sinó que a més, centenars de milers de persones provinents de l'Estat Espanyol han vingut a viure al nostre país com a conseqüència de la nostra pròspera economia, però també perquè sempre han estat ben rebuts. Actualment, desenes de milers de ciutadans de la Unió Europea també venen en els darrers temps a viure a les nostres illes. Així, entre totes i tots hem fet un país que és una mescla de cultures i un exemple de diversitat i convivència a Europa. La nostra diversitat és la principal riquesa que tenim. No obstant això, les Illes Balears formen part d'una realitat cultural i lingüística, compartida amb Catalunya, País Valencià i Catalunya Nord, anomenada Països Catalans. En efecte, a les Illes Balears, la nostra llengua pròpia és la catalana, que, com bé ja deus saber, és la 7na llengua de la Unió Europea, i compta amb més de 7 milions de parlants habituals. A pesar de segles de prohibició per part dels Estats Espanyols i Francés, o a pesar de la recent negativa per part de l'Estat Espanyol a considerar el català com una llengua oficial a la Unió Europea, el català és una llengua viva; més de 20 milions d'exemplars en llibres editats, o els 10 diaris que existeixen en català en són una mostra. A les Illes Balears, tenim, per tant, una llengua i cultura pròpies. I també la nostra personalitat pròpia a Europa. Avui, som part del patrimoni social, polític, medioambiental i cultural d'Europa. Sense nosaltres, Europa no seria el mateix. Què és el dret a l'autodeterminació? L'autodeterminació no és més que l'acció d'una col·lectivitat humana, dins un marc territorial de decidir el seu destí polític. En la Declaració Universal dels Drets Humans, de la ONU, "tots els pobles tenen el dret a l'Autodeterminació per tal com tots ells tenen un dret inalienable a la completa llibertat, a l'exercici de llur sobirania i la integritat de llur territori nacional". El dret a l'autodeterminació o els referèndums en favor de que territoris i pobles puguin decidir el seu destí polític, són constants. Així, només com a exemple, Noruega va decidir en referèndum per l'autodeterminació l'any 1905 el seu naixement com a Estat independent, que fins aleshores formava part de la Corona sueca. De la mateixa manera, el Quebec va decidir, l'any 1995, també en referèndum continuar formar part de l'Estat de Canadà. També el Timor Oriental va decidir el 1999 separar-se d'Indonèsia en consulta popular. Els propers referèndums previstos són el referèndum per l'autodeterminació del Sàhara Occidental que encara està pendent de celebració, o el que celebrarà Nova Caledònia l'any 2014, per decidir si encara vol continuar sota administració francesa o no. El dret a l'autodeterminació, la base de la construcció de la Unió Europea. La UE ha respectat sempre i s'ha construït en la base del dret a l'autodeterminació. Així, la Unió afirma "respectar l'estructura constitucional dels seus Estats Membres". A més, la UE en el que podria ser l'esborrany de la Constitució Europea, afirma que "la UE consisteix en els seus Estats Membres i els seus ciutadans". Exemples de l'exercici al dret a l'autodeterminació per part dels Estats Membres són constants; Irlanda decideix el 7 de juny de 2001, en referèndum, no ratificar el Tractat de Niça. Més exemples són quan Dinamarca, també en referèndum, no ratifica el 1995 el Tractat de Maastricht. Per tant, els Estats Membres s'autodeternimin constantment pel que fa a la seva participació i presència a la UE. Però, quin és el subjecte de l'Autoderminació? Queda clar doncs, que la UE reconeix i practica aquest dret a l'autoderminació. Ara bé, qui col·lectius poden exercir aquests drets? Els "pobles" com afirma la ONU, o només els Estats? La UE, també s'ha pronunciat clarament a favor de que siguin els pobles els subjectes d'aquest dret. Així, la UE ha afirmat que "el poder públic emana dels ciutadans i s'ha d'exercitar d'acord en aquest dret". La UE, ha anat més enllà i ha afirmat que "un dels principis de la UE és el reconeixement del dret de tots els pobles a l'autodeterminació". Exemples del reconeixement del poble com a subjecte de l'autodeterminació són també nombrosos; així trobem les Resolucions del Parlament Europeu reclamant el lliure exercici a l'autodeterminació per Timor Oriental, Sàhara Occidental, Sudan o Txetxènia. Tots aquests pobles no són o no eren en el seu moment, Estats. L'Estat Espanyol; una contradicció constant. Les Illes Balears, administrativament, formen part de l'Estat Espanyol. A pesar de que la Constitució Espanyola aprova la descentralització administrativa entre 17 Comunitats Autònomes, l'organització de l'Estat no és un sistema federal. Un dels principals problemes és que no reconeix el dret a l'Autodeterminació. Així, a l'article 2 de la Constitució Espanyola para de "la indissoluble unitat de la nació Espanyola" i a l'article 8, s'arriba a afirmar que "les Forces Armades (...) tenen com a missió i són la garantia de l'unitat de l'Estat". No obstant això, l'Estat Espanyol ha ratificat i/o reconegut nombroses decisions en favor de l'autodeterminació dels pobles. Només per citar-ne unes quantes, hi les ja esmentades de la ONU, on la declaració més recent favor de l'autodeterminació dels pobles és de 1995 on es parla de "la realització universal del dret dels pobles a l'autodeterminació'. La contradicció doncs, és present. A més, l'Estat Espanyol ja s'ha trobat amb les diferents Resolucions dels Parlament de Catalunya i del Parlament del País Basc on s'aprovaven incitaves proclamant del dret a l'autodeterminació de Catalunya i el País Basc, respectivament. I pel que fa al nostre cas, ja hi han 15 municipis de les Illes Balears que han aprovat mocions a favor del dret a l'autodeterminació del poble de les Illes Balears. El poble de les Illes Balears com a subjecte del dret a l'Autodeterminació. Els Pactes de la ONU no defineixen què és un poble. L'Estat Espanyol nega el caràcter de les Illes Balears com a poble, i per tant, com a subjecte del dret a l'autodeterminació. Però el caràcter de Poble no depèn d'interpretacions interessades dels Estats ja constituïts, sinó d'altres elements. El concepte de poble és autònom, i per nosaltres les Illes Balears són un poble, ja que; 1. Perquè és una realitat sociològica objectiva, una comunitat amb una llengua, cultura, dret, valors, història, geografia i símbols propis. 2. Perquè és una col·lectivitat amb trets subjectius d'identitat, de consciència de pertinença i d'especifitat o diferència., fet que li ha portat a mantenir la seva identitat amb estructures polítiques pròpies. 3. Finalment, el seu caràcter de poble diferenciat ha quedat reflexat en els propis texts legals avui vigents aprovats per l'Estat Espanyol, com són la Constitució i l'Estatut d'Autonomia. Per tant, d'acord segons l'exposat, les Illes Balears, al ser poble, són subjecte del dret a l'autodeterminació. L'Autodeterminació; una passa necessària perquè les Illes Balears puguin ser i estar a la UE. Però, per a què volem que se'ns reconegui el dret a l'autodeterminació davant l'actual procés de construcció europea i de cessió de poder polític i econòmic cap a les instàncies comunitàries? Idò precisament per la nostra voluntat d'estar a la UE. Explique'm-ho: En el marc del debat europeu, s'està emprant darrerament el concepte de regió constitucional, tot referint-se a aquelles entitats subestatals amb una sèrie de poders determinats per les constitucions dels seus propis estats. Concretament, per regió constitucional europea entenem aquella regió que té el seu propi govern i parlament, pot promulgar lleis autònomament i, tot sovint, fins i tot al mateix nivell que els estats sobirans. Dit d'un altra manera, una regió constitucional vendria a ser una definició política del terme de Poble11, terme que abans hem definit i que és qui ostenta el subjecte del dret d'autodeterminació, segons la ONU, la mateixa UE o l'Estat Espanyol. Les Illes Balears, per tant, tenen tots i cada una de les característiques d'una regió constitucional. A la UE, trobem també altres regions constitucionals , com ara els landers d'Alemanya i Àustria, els 2 estats federats de Bèlgica (Valònia i Flandes), o les regions d'Escòcia i País de Gal·les. Amb el procés de construcció europea, els diversos Estats amb regions constitucionals, han anat desenvolupant mecanismes per tal de que, tot cumplint els respectius mandats constitucionals estatals, aquestes regions no veiessin envaïdes les seves competències com a conseqüència del monopoli de la representació per part dels Governs estatals davant la UE. Així, s'han anat articulant mecanismes per tal de que aquestes regions tinguessin una representació directa davant la UE, en aquelles àrees o competències que eren de competència de la regió constitucional. D'aquesta manera, avui en dia, les regions constitucionals d'Alemanya, Àustria, Bèlgica i Gran Bretanya ja tenen representació i presència directa en el Consell de la UE, disposen de presència directa a les respectives ambaixades permanents d'aquestes Estats de la UE, disposen de delegacions oficials a Brussel·les i finalment, aquestes regions constitucionals, també tenen el dret de Recurs i defensa davant el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, quan les seves competències es vegin afectades. L'Estat Espanyol, en canvi, nega la presència de les seves regions constitucionals en aquests 4 àmbits. D'aquesta manera, per exemple, les Illes Balears, que ja disposaven de competències exclusives en matèries reconegués per l'Estat Espanyol, han vist com s'ha revertit a l'Estat Espanyol un poder de legislació, negociació i cogestió que ja havia estat cedit, i per tant, hauria de correspondre a les nostres institucions autonòmiques. L'Autodeterminació és, per tant, per el poble de les Illes Balears, l'única via que ens queda per tal de poder ésser presents -juntament amb la resta de pobles i Estats d'Europa- d'una manera directa en la construcció d'una Unió Europea basada en el respecte mutu, la pau i la solidaritat, un cop l'Estat Espanyol ens ha negat sistemàticament la nostra possibilitat de ser-hi presents. I així ho sol·licitem a la Unió Europea. La Federació PSM-Entesa Nacionalista, que és el partit polític que engloba els partits nacionalistes progressistes de Mallorca, Menorca i Eivissa, és l'impulsor d'aquesta campanya. Som, a més, membres observadors de l'Aliança Lliure Europea. Al mateix temps, som el grup polític que des de fa 10 anys presentam mocions als ajuntaments de Mallorca a favor del dret a l'autodeterminació de les Illes Balears. Avui en dia, el PSM-Entesa Nacionalista ja és la 3ra força política de les Illes Balears, amb un suport del 12% de l'electorat. A més, som la 2a força del Pacte de Progrés, coalició de partits d'esquerres, nacionalistes i ecologistes que governa al Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. |